Mutis

Un any més passa de puntetes. L'any de l'adéu. L'any del teu adéu. Demà farà un any que vas reaparèixer per tornar a marxar poc després. Si volies un gran mutis final, el vas tenir. Si no el volies, vas fer tard.
L'any en que m'has ensenyat, sí perquè en el fons ho has fet tu, com és de dur i cru allò al que deies que no temies però que en el fons t'atemoritzava més que res. Com a mi. Com a tots.
L'any en què he intentat entendre't fins a límits insospitats fins a percebre, que no comprendre, que mai no tindré respostes als meus dubtes. Que no sé com eres. Que no sé qui eres. Que no sé què era jo per tu.
Afortunadament sé el que tu eres per mi i amb això en tinc prou per intentar acomiadar-te, per intentar retenir pel meu "sempre més" , les nostres carreres, el nostre fet i amagar i els nostres espaguetis "al burro".

T''he estimat, t'estimo i t'estimaré.
Fins a terra.
Però amb el món al revés.

Happy Bithday To Me

Hoy, déjese querer








totiqueelvideoquevoliapenjarnohisigui1980pinabausch

Veure la fragilitat. Entendre la fragilitat. Comptar els segons, els minuts, el pas del temps. La pedra. El gel. La pols. Aviat un any més, aquest cop amb una altra certesa. Tot és efímer i res té el suficient pes. O potser el té tot, pel mateix motiu.
I entre tot això, els seus ulls. Que ho volen tot. Que ho necessiten tot. Però que no entenen res. Em costa entendre perquè valen la pena determinades coses. No sé perquè hem arribat fins aquí. No sé com hem arribat fins aquí. Ni perquè. Avui no sé res.

Gatito Con Violencia

El dia que vaig dir per primera vegada "gatito con violencia" era un molt mal dia. Un molt mal dia d'una molt mala època. Un any enrere era a punt de cumplir un somni, avui encara el visc. Per tot això i força més, i sobretot, sobretot, perquè m'estimo amb bogeria el meu "gatito con violencia" dono per inaugurat aquest blog.