a vegades cal ben poc
14 de nov. 2010
3 de nov. 2010
Flaixos, nit, música, quatre paraules ben dites i tot torna a començar. Però res ha tingut temps de tancar-se. Rialles, gats, camins, casualitats, mirades, intensitat... Enmig d'aquest espiral en el qual la confiança no s'hi acaba de trobar còmoda. En el qual planen uns quants fantasmes dels que no tenen ni llençol, ni cadena.
I encara més enllà d'això jo i les meves circumstàncies.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)