Flaixos, nit, música, quatre paraules ben dites i tot torna a començar. Però res ha tingut temps de tancar-se. Rialles, gats, camins, casualitats, mirades, intensitat... Enmig d'aquest espiral en el qual la confiança no s'hi acaba de trobar còmoda. En el qual planen uns quants fantasmes dels que no tenen ni llençol, ni cadena.
I encara més enllà d'això jo i les meves circumstàncies.
M'agrada el nou disseny del teu bloc i les etiquetes. Els fantasmes no, però. nyec! Em surt una vena agressiva que tan de bo fos efectiva per matar-los a tots. Llàstima que ja estiguin morts.
ResponElimina