El que creia i el que no. El que tenia i el que no. El que sempre vaig creure que tenia. Allò que sempre vaig donar per suposat. Allò que vaig perdre sense saber gaire bé com. Allò que miri on miri ja no aconsegueixo veure. Ni olorar. La tardor ha arribat malgrat encara vagi amb tirants.
Et diria que tinc una explicació però no la tinc perquè jo tampoc ho entenc. Però passa. La vida és així, I guess... i la resta és temps, temps, temps, tot allò que en realitat no tenim o no volem esperar per tenir. Ja saps que t'entenc perquè anem a la par. I sort que en tenim, si més no, d'això i de moments i paisatges com els de la foto.
ResponElimina